Una de les lleis no escrites d'internet diu que els cinc primers segons en una web són claus perquè el visitant s'hi quedi o en surti i ja no hi entri mai més.

Aquest primer cop d'ull de pura imatge, d'impacte visual, és doncs bàsic per transmetre'n l'essència i captivar a l'usuari, i un bon disseny és l'eina principal per aconseguir-ho.

Uns continguts originals, treballats i actualitzats poden quedar en un vist i no vist si no es mostren en un entorn atractiu que els potenciï, que faci agradable l'experiència de navegació, quedi a la retina del vistant i l'atrapi a una propera visita. Un disseny creatiu, singular, fresc i sorprenent és el primer ingredient de l'èxit d'una pàgina web.
En els temps de saturació d'informació que vivim, singularitat i diferència són conceptes absolutament clau a treballar. Avui dia s'ofereixen desenes d'opcions de desenvolupament web que treballen amb sistemes modulars, dissenys estandaritzats i plantilles editables. Tot alternatives molt vàlides per a casos concrets, però faltades de personalitat pròpia en molts altres.

Una web que vulgui transmetre una imatge que l'identifiqui més enllà de mostrar uns continguts, s'ha de construir a partir d'una idea.

Una web feta a mida, totalment personalitzada. Una web única que ofereixi un plus d'originalitat per distingir-se de la competència, que cridi l'atenció i aconsegueixi ser diferent i, per tant, recordada.
La usabilitat és la facilitat amb què la gent entén i utilitza una pàgina, per aconseguir una experiència web el més intuitiva i còmoda possible.

Interfícies clares, menús senzills i entenedors, dissenys adaptables a tota mena de dispositius, bones estratègies de posicionament i interrelació amb les xarxes socials són elements essencials per fer fàcil la navegació a l'usuari. Així com un panell de control personalitzat que permeti al client gestionar els continguts de la seva pàgina. Ben pensat, senzill, que demani només allò necessari i no faci perdre el temps amb tasques tècniques.

Un equilibri sempre entre funcionalitat i estètica, que potenciï idees i maximitzi possibilitats.

(Alerta spoilers i perill de nostàlgia infinita del millor que s'ha fet mai per televisió).

Petit homenatge d'1 minut de la cadena AMC que ens fa reviure en un instant el viatge que va del "Tú conoces el negocio, y yo la química" fins al "Di mi nombre", per culminar al "No estoy en peligro, Skyler. Yo soy el peligro". Una obra d'art de revisualització periòdica obligatòria. Pagaria diners per ser dels pocs que incomprensiblement encara no l'han vist per tal de poder-la disfrutar com un camell per primer cop.

Heu provat mai de treure el so a una peli de por? Passa d'espantar a fer riure. I és que és ben sabut que l'àudio és l'encarregat de parlar al subconscient i crear la tensió que tota cinta d'aquest gènere busca provocar. El cas és que el compositor Mark Korven i el fabricant de guitarres Tony Duggan-Smith es van fixar que tots aquests sons eren sempre els mateixos, extrets de les mateixes biblioteques digitals, repetitius i sense cap mena d'innovació. Van decidir que això no podia ser i es van posar a treballar en l'Apprehension Engine, una màquina de sons analògics, originals i terroríficament desagradables que s'ha convertit en imprescindible en els estudis de sonorització i en l'art de generar malsons i acollonir a l'espectador.

Pels que us sona l'EGB, col·leccionaveu tois dels bollycaos i sabeu quina relació existeix entre un boli BIC i una cinta de cassette: recordeu aquells ninots espantosos en forma d'ou que mai queien per més que els tombessis? Doncs un llunàtic en va inventar una versió per humans i ara, 30 anys després, en vol fer esport de risc i crear tendència. Ajudem-lo. Què pot sortir malament? x_DD

Sabries reproduir els logos de les marques més conegudes sense mirar-los? Doncs aquest interessantíssim experiment de l'agència Signs fet a 156 persones ens explica que tot i que els els reconeixem a l'instant, som dolentíssims a l'hora de pintar la imatge visual que en tenim al cap en un paper. Només un 6% és capaç de dibuixar mig decentment el logotip d'Starbucks -tot i que està imprès en 20 milions de gots cada dia-, i un paupèrrim 20% ha clavat el d'Apple -tot i la seva total i evident simplicitat-. Un meravellós resultat que ens il·lustra en l'art de fer que un bon disseny quedi per sempre a la retina de la gent sense gairebé ni adonar-nos-en.

O un divertit experiment del creatiu David Ma consistent en imaginar què passaria si deixéssim les receptes d'un canal de youtube foodie en mans d'alguns directors i el seu estil particular. Galetes pastel de Wes Anderson, gofres explosius de Michael Bay, spagettis sanguinaris de Quentin Tarantino o creps flotants d'Alfonso Cuarón. #hungry #foodart #hihagana?

Existeix una tècnica pictòrica milènaria de l'art turc que consisteix en no pintar sobre una superfície sòlida sinó fer-ho damunt l'aigua. S'anomena Ebru i és tan hipnòticament excepcional com enormement complexa. Ja només preparar el tint adequat és per si sol tot un desafiament i és que exigeix almenys deu anys de dedicació per començar a dominar-la. L'artista turc Garip Ay no només n'és un autèntic mestre sinó que no es conforma en pintar motius tradicionals i és capaç de fer rèpliques al·lucinants d'obres de genis com el mateix Van Gogh.

Deliciós projecte del fotògraf Tatsuya Tanaka on ens planteja un món en miniatura fet amb objectes cotidians convertits en maquetes o escenaris pels seus petits protagonistes. Des de bròquils fent d'arbres d'un bosc a camions carregats de makis. Un autèntic prodigi de la inventiva, la imaginació i la constància, doncs des de fa sis anys cada dia publica una nova creació al seu compte d'instagram. Les podeu veure totes en format calendari a miniature-calendar.com. No us les acabareu.

Moab, sud del riu Colarado. A Utah. A 150 metres del terra. Desenes de cordes formant una teranyina i tot de dements de l'adrenalina i l'slackline fent-hi piruetes. Si no ho heu provat mai -a mig metre del terra, òbviament- us asseguro que fer més de 4 passes és dificilíssim. Doncs hi ha una comunitat mig clandestina anomenada GGBY que anualment s'hi reuneix amb el lema: "Longer, higher, harder; there are no limits". Bojeria i equilibri a parts iguals en una delícia visual de vídeo a càrrec de Stept Studios.
nom:
email:
telèfon:
assumpte:
missatge: